Sílvia Luís Torres

Des de petita, la por a la mort m’habità com un secret silenciós. Sabia que en les profunditats d’aquella por hi havia una veritat esperant ser descoberta, un aprenentatge que canviaria la meva vida per sempre.

Aquest dia va arribar de manera tràgica quan la meva millor amiga va morir juntament amb la seva parella, caient per un penya-segat a les altes muntanyes nevades. Va ser el meu primer dol i l’inici d’un profund viatge cap a la comprensió del cicle de la vida i la mort. Als somnis, ella venia a mi i m’explicava com estava i on es trobava. Pensava que estava perdent la raó, però el que realment succeïa era que la meva vida començava a desvelar un propòsit més gran.

Aquest encontre va marcar un punt d’inflexió. Tot i ser només una nena, vaig comprendre que hi havia una força poderosa guiant-me. Vaig aprendre que la mort no era un final, sinó un renaixement.

Amb el temps, vaig trobar la meva parella, en Jordi, amb qui comparteixo 20 anys d’amor, dues filles meravelloses, Naiada i Senda, i una vida teixida en el respecte i la força del vincle. També compartim la nostra vida amb 150 cabres que cuiden l’equilibri de la terra, ens donen la seva llet i ens inspiren amb el seu cicle natural.

Però el viatge no ha estat senzill: les pèrdues de sis fills que van morir al meu ventre, quatre d’ells en estadis avançats de gestació, em van portar a viure en un estat de dol continu que em va esquinçar l’ànima. Cada un d’ells es va emportar una part de mi, però també em va deixar una lliçó: en cada mort hi ha un buit i un espai per RENAIXER.I aquesta ha sigut la clau per despertar el foc pur de la creació en el meu cos. I començar a caminar des del meu disseny original.

La ferida que obre la mort és tan gran que no vaig tenir més remei que enfrontar-me a les parts de mi mateixa que necessitaven morir perquè pogués renéixer. En aquesta entrega, en parir la mort des del meu propi cos, vaig descobrir la veritat: cada vegada que alguna cosa mor en nosaltres, naixem més grans, més lliures i més connectats amb l’eternitat.

Vaig parir la mort des del meu cos i, encara que vaig voler morir, el que realment va passar va ser que una nova vida es va despertar dins meu. Aquest renaixement em va ensenyar a deixar anar tot allò que ja no tenia lloc en el meu ésser, per donar pas a l’eternitat que habitava en el meu interior.

Vaig haver de comprendre com l’úter guarda antigues memòries del llinatge que passen de generació en generació si no són alliberades. I com aquestes memòries es transformen en emocions reprimides que acaben convertint el nostre úter en un niu pantanós on no es pot gestar una nova vida, sigui un fill o el teu propòsit pur i veritable. Així va començar el meu camí, deixant anar tot allò que no servia per crear un espai pur i sagrat, ple de vida i possibilitats per donar a llum.

En aquest procés, la meva parella, en Jordi, va ser el meu pilar. En els moments més foscos, el seu amor va ser la llum que em va mantenir dempeus. Junts, vam navegar per la tempesta i vam descobrir que la veritable força resideix a sostenir-se mútuament en el dolor i en la vida.

Haver triat viure a la muntanya amb les cabres i la seva llet em va mostrar tot el que no em permetia veure. Criar-les, cuidar-les i elaborar formatges em va ensenyar el cicle perfecte de la natura: néixer, nodrir, deixar anar i tornar a començar. A través d’elles i del procés d’elaborar formatge, vaig aprendre a veure la vida com un continu: nodrir, deixar anar i renéixer.

I el més important de tot és que les meves dues filles, Naiada i Senda, sí que estaven aquí, preparades per tenir una gran mare que respongués a la vida gràcies a la gran transfiguració que vaig aconseguir travessar.

Avui, la meva missió és acompanyar dones que han sentit la mort en la seva pròpia carn, ja sigui en forma de pèrdues, dols o somnis trencats. Perquè cada dona pugui ser capaç de transformar el seu dolor en poder, abraçar la vida amb tot el que porta, fins i tot les seves pèrdues més profundes. La meva missió és acompanyar-te a través del cicle de la vida i la mort, perquè puguis reconnectar amb la teva capacitat de crear des de la teva essència pura i trobar l’amor veritable amb tu mateixa i amb els altres.

El meu mètode neix de l’experiència viva d’haver transitat per les ombres i haver trobat la llum. És un procés únic, profundament personal i transformador, basat en la resiliència que he aconseguit despertar, la meva connexió viva amb la natura i els seus cicles, i el poder de l’amor. T’acompanyo a transformar el dolor en fortalesa i a renéixer amb una connexió més profunda amb tu mateixa.


Sanar les ferides més profundes relacionades amb la pèrdua i el dol


Reconnectar amb tu mateixa i amb la saviesa del teu cos i el teu cor, descobrint la força i l’eternitat que habita dins teu


Sanar el teu úter, alliberant les càrregues emocionals que limiten la teva capacitat de crear i avançar


Connectar amb l’essència de la vida, trobant pau en acceptar i abraçar el cicle natural de la vida i la mort


Enfortir la teva relació de parella, o atreure’n una que estigui alineada amb la teva veritat més profunda


Descobrir l’amor veritable en tu i en les teves relacions


Aprendre a deixar anar allò que ja no té lloc a la teva vida per renéixer amb força i propòsit


Viure amb arrelament, claredat i connexió profunda amb el present

Sé que aquest camí pot semblar aclaparador, però no l’has de recórrer sola. Juntes caminarem pel sender del dol i el renaixement. Explorarem les profunditats del teu ser, i t’acompanyaré a renéixer en una vida plena d’amor i sentit.

Si ets aquí, és perquè alguna cosa dins teu reconeix que és moment d’obrir espai a una nova vida, ja sigui un fill, un projecte, una relació o un propòsit profund. Estic aquí per acompanyar- te en aquest procés.